Gràcies a la construcció d'un eportafoli al llarg de la meva primera formació com a mestra, he pogut obtindre nombroses evidències que demostren com he anat assolint moltes de les competències necessàries per superar el grau d'Educació Infantil, i el més important de tot, com aquestes competències han anat evolucionat i canviant, a la vegada que transformant-me com a persona i com a professional.

 

            Malgrat no ser-ne molt conscient al primer curs, al segon ja tenia molt clar que tot aprenentatge al llarg de la vida es basa en l'adquisició de competències, és a dir, en l'assoliment de conceptes, procediments i actituds, els quals en el seu conjunt ajudaran a prendre consciència de l'entorn (evidència 1). A més, durant el tercer curs, a banda d'omplir una graella per autoavaluar com duia el desenvolupament de les meves competències com a futura docent (evidència 2), també vaig començar a reflexionar i replantejar-me quines són aquelles competències més importants que ha de tenir tot docent ideal, partint de les idees d'un autor molt destacat en aquesta temàtica, Perrenoud (evidència 3). Fins i tot, aquest tercer any vaig ser capaç de poder arribar a una definició de mestre competent, adonant-me que dependrà de:

 

            "l'experiència, preparació o responsabilitat davant certes tasques o necessitats en un context en concret. També dependrà del saber fer, del domini que es tingui per a reflexionar, comprendre, enfrontar-se a situacions-problema, i de la capacitat per aprendre i utilitzar els recursos i mètodes més adequats per a cada situació". 

 

            Tot això, tenint consciència de que aquests coneixements no només s'han desenvolupat durant les pràctiques a les escoles, sinó també gràcies a assignatures com: Models Educatius en la Primera Infància, Estratègies d'Intervenció Educatives, Observació i Documentació, Sociologia,.. (evidència 4).

 

            Per tant, a continuació no només es demostrarà quines són les competències que he anat desenvolupant a nivell professional (saber fer), sinó també a nivell acadèmic i disciplinar (saber conèixer) i a nivell personal i relacional (saber ser):

 

 

​​​Competències personals i relacions (saber ser):

•  

            Seguidament, s'analitzaran aquelles evidències trobades a l'eportafoli que es corresponen amb l'aprendre a ser, fent-se una classificació per subcompetències.

 

            1) Capacitat per desenvolupar un autoconcepte professional positiu i ajustat, prenent consciència de les pròpies capacitats i limitacions. Des del primer curs, he anat plasmant quin és aquell paper que trobo que hauria d'executar com a mestra des d'una actitud positiva, sempre tenint en compte els meus punts forts i febles i aquells aspectes que hauria de millorar, com per exemple: no ser individualista i donar importància al treball en equip, a la comunicació amb els demés,... al mateix temps que es va aprenent dels propis errors des d'una perspectiva resilient (evidència 5). Així mateix, ja des del primer any he tingut molt clar que havia d'aprofitar totes les oportunitats que es presenten per aprendre a ser i per a formar-me com a persona i com a professional (evidència 6).

 

            Això no obstant, una assignatura que probablement em va començar a fer prendre més consciència del desenvolupament d'aquesta competència i a deixar enrere la perspectiva tant utòpica del primer curs, va ser Reflexió i Innovació Educatives en la Primera Infància, cursada al tercer any. A través d'ella, no només vaig poder gaudir de reflexionar sobre els meus processos d'aprenentatge (evidència 7), sinó també de tenir en compte els meus propòsits com a futura docent (evidència 8).

 

            Malauradament, gràcies a la reflexió realitzada durant les pràctiques, és quan "no només he pogut avaluar els meus resultats, sinó adquirir consciència de tot el procés assolit. També, m'ha ajudat a observar si el que realment estic estudiant m'agrada, i a desenvolupar les capacitats i competències necessàries com a futura docent. Tanmateix, he pogut avaluar si estic preparada per actuar com a mestra, i a conèixer quins aspectes he de millorar" (evidència 9). Un exemple que demostra l'assoliment d'aquesta competència d'autoconcepte professional de forma més positiva i ajustada especialment gràcies a les pràctiques, el podem trobar durant la meva primera experiència com a psicomotricista (evidència 10).  De fet, sense la realització del Pràcticum, no m'hauria pogut adonar d'aquesta subcompetència de l'aprendre a ser i de les meves possibilitats des d'una dimensió més realista i conscient. 

 

            2) Capacitat per fomentar la convivència i la resolució pacífica de conflictes creant contextos de benestar i tranquil·litat dins de l'aula i fora. Al llarg de la meva formació acadèmica, es pot observar que l'assoliment d'aquesta competència ha seguit un procés gradual. Així, per poder intervenir sobre les rutines de les criatures fomentant contextos de benestar i tranquil·litat durant les segones pràctiques, emprant com a eina per a la resolució dels problemes el diàleg (evidència 11), hi ha tingut que haver una reflexió prèvia al respecte durant els cursos anteriors, que sense aquesta no hauria pogut evolucionar. Malgrat a primer no ser molt conscient d'aquesta capacitat, al segon curs, reflexionant de quina forma hauria de ser el procés d'aprenentatge (evidència 12) donant importància a la psicologia educativa (evidència 13), i al tercer curs, analitzant les actituds i les accions d'una mestra davant d'una situació conflictiva a l'aula fictícia, al mateix temps que reflexionant sobre una alternativa molt idònia per resoldre els conflictes, com és la mediació (evidència 14). En definitiva, per l'evolució d'aquesta competència durant les pràctiques, ha sigut necessària molta reflexió i l'anàlisi de casos ficticis als cursos anteriors, entre altres.

 

            3) Capacitat per adquirir estratègies per al treball col·laboratiu desenvolupant actituds de respecte a la pluralitat de perspectives, el contrast d'opinions i el respecte a la diversitat. A l'eportafoli també es poden trobar diverses evidències que demostren que he tingut que anar desenvolupant la competència relacionada amb el treball col·laboratiu. Així per exemple, en una de les entrades de primer, es pot visualitzar una experiència musical que demostra que en els meus inicis, ja tenia un gran esperit d'equip (evidència 15). Això no obstant, el fet de que a segon hagués de crear una obra teatral per als infants petits junt amb les meves companyes de la universitat, encara em va ajudar a desenvolupar molt més aquesta capacitat, ja que no només havia de compartir les meves aportacions, sinó respectar diferents opinions i adquirir estratègies de diàleg suficients per arribar a un acord (evidència 16 i evidència 17). Malauradament, va ser necessari realitzar les pràctiques de quart perquè aquesta capacitat d'aprendre dels altres i amb els altres s'integrés dins del meu ser (evidència 18), així com per desenvolupar de manera més realista habilitats socials de comunicació i de diàleg. També, per adquirir estratègies de col·laboració amb les famílies i amb la resta de membres de l'escola a través del consens i del respecte (evidència 19), fent especial incís al tutor del centre (evidència 20) i als infants i a les companyes de pràctiques (evidència 21).  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge pròpia

 

            4) Capacitat per mantenir una actitud ètica, compromesa amb la professió docent en el marc d'una ciutadania democràtica, responsable i solidària. Al llarg de les reflexions publicades en els diferents cursos, també es demostra com s'ha tingut en compte aquesta competència i com ha anat canviant. Així, quan al primer curs vaig escriure quin tipus de mestra m'agradaria ser (evidència 22), ja tenia molt clar que sempre hauria d'anar carregada d'il·lusió per respondre el millor possible a les diferents necessitats dels infants, fomentant la igualtat i el seu protagonisme en el seu procés d'aprenentatge (evidència 23). També tenia molt clar que hauria de ser a través de (evidència 24): "la reflexió, la constància, l’esforç, el saber estar, el fet de viure amb entusiasme la meva formació, el creure amb mi mateixa,... així com també, per l’alegria d’anar a construint a poc a poc, les peces del meu coneixement com a futura docent". 

 

            Això no obstant, per començar a adquirir una actitud més ètica, va ser necessari esperar a una experiència que em va proporcionar el llibre de Màrius Serra. A través de la seva lectura em vaig poder posar a la pell d'uns pares amb un fill amb necessitats educatives especials que viu encara en un món incomprensiu (evidència 25).

 

            Malgrat tot, cal assenyalar que ha sigut a través del disseny d'activitats durant les pràctiques, quan he pogut desenvolupar (ja no de forma utòpica) aquesta actitud ètica i compromesa com a mestra, i veure si sóc capaç de ser així (evidència 26).

 

            5) Capacitat per promoure una imatge digna de la infantesa i el respecte als drets dels nens i nenes. Fent un recorregut pel meu eportafoli, he pogut trobar nombroses evidències que demostren el desenvolupament d'aquesta capacitat. De fet, només finalitzar el primer curs, ja es pot trobar en algunes de les meves reflexions (evidència 27), com em sorprèn la nova imatge d'infant que ha sorgit en mi (passant d'una mirada d'adult egoista a mirar amb ulls d'infant), expressant un profund respecte cap a ells i la importància d'escoltar-los (evidència 28). Això no obstant, és al segon curs quan m'adono que "s’ha de deixar d’entendre l’infant com un ésser passiu, que tot se li ha d’ensenyar, per centrar la mirada cap a un ésser constructor del seu coneixement, actiu, capaç d’investigar i construir les seves pròpies teories com un vertader científic" (evidència 29). Malauradament, no és fins a quart quan remarco com he après a ser un mirall per a l'infant i de la importància de tenir obertes les meves finestres cap a un nou món a on es garanteixin els drets de les criatures (evidència 30), i fins les pràctiques, per promoure aquesta imatge d'infància tant noble (evidència 31).

 

           6) Capacitat per promoure valors educatius en defensa de la igualtat entre gèneres i foment de la cultura de la pau. Caldria considerar que probablement, aquesta ha sigut una de les capacitats que menys he plasmat a través de l'eportafoli, però no per aquest motiu, significa que no hi hagi hagut certa evolució en aquesta. Així, al primer curs ja tenia molt clar que volia fomentar la igualtat entre infants, que havia d'estar oberta a la multiplicitat de cultures i que havia d'apostar pel diàleg (evidència 32), aplicant-t'ho també com a docent. Tanmateix, expressava el següent desig (evidència 33): "Haig de tenir una imatge d’infant feliç, en la qual no existeixen barreres lingüístiques, culturals, d’edat, raça, sexe o religió. S’ha de partir d’infants diversos, però amb un objectiu comú: la felicitat, ja que un infant feliç, des de la meva perspectiva, ho té tot". Això no obstant, no és fins a segon que em vaig adonar de la necessitat d'una escola inclusiva, a on tots els alumnes poguessin ser beneficiaris d'una educació adaptada a les seves necessitats (evidència 34). Tanmateix, no és fins tercer que vaig prendre consciència de la importància de la mediació per donar solució a les situacions conflictives (evidència 35).

 

       7) Capacitat per promoure actituds educatives de sostenibilitat i de respecte mediambiental. La competència de ser respectuosa amb el medi ambient i de promoure-ho als demés, també ha sigut una d'aquelles que menys he reflectit i reflexionat a través de l'eportafoli, i una d'aquelles en les quals tampoc s'ha pogut demostrar un canvi gaire notori en la seva forma de percebre-la. De fet, no és fins al tercer curs que expresso la importància d'anar introduint aspectes relacionats amb el medi natural, social, geogràfic i cultural (evidència 36), i fins a les primeres pràctiques, que comparteixo una bona pràctica d'aula relacionada amb uns tallers de plàstica, experimentació i manipulació i que té com a objectiu prioritari que els infants explorin i valorin el seu entorn amb un sentit de respecte i cura (evidència 37). Això no obstant, una experiència que finalment demostra que sí he interioritzat aquesta capacitat en la meva forma de ser,  és quan al segon Pràcticum em proposo de realitzar un disseny d'activitat basat en la creació d'un còmic per part dels infants, a on es detalli com es produeix el creixement d'una planta i la importància de tractar-les bé (evidència 38).