Competències acadèmiques i disciplinàries (saber saber):
Un altre tipologia de competències que també s'ha pogut treballar a través de la construcció d'un eportafoli, són les que estan relacionades amb l'aprendre a aprendre i l'aprendre a conèixer.
8) Capacitat per conèixer els fonaments de la salut física, mental i ambiental en la primera infantesa i valorar-ne les implicacions per al disseny i l'orientació de contextos saludables. Al llarg de la meva formació universitària, per tal de ser capaç de dissenyar i apostar per la creació de contextos saludables, primer he hagut d'aprendre nocions bàsiques relacionades amb la salut física, mental i ambiental que acompanyen el dia a dia dels infants. Malauradament no remarcar-ho durant el primer curs, en acabar el segon any, ja realitzava reflexions en les quals destacava la importància de ser un model per als infants i de tenir cura del meu propi cos per promoure que ells també tinguin cura del seu, al mateix temps que prenia consciència de la relació que hi ha entre psicologia i motricitat i de la seva essencialitat per conèixer a les criatures (evidència 39). D'aquesta forma, gràcies a l'adquisició d'aquests coneixements, és quan en el moment de dur a terme les meves pràctiques tant al primer com al segon cicle d'infantil, sóc capaç de dissenyar sessions de psicomotricitat aplicant aquests sabers (evidència 40 i evidència 41).
9) Capacitat per analitzar les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació. Adquirir estratègies per aplicar-les en l'educació infantil i desenvolupar una actitud crítica i ètica amb la instrumentalització de la infantesa en els mitjans de comunicació. La competència tecnològica l'he pogut anar desenvolupant des del primer dia que vaig iniciar els meus estudis. De fet, a la segona setmana d'iniciar-los, tot i que encara tenia una perspectiva molt tradicional de l'educació, ja remarcava el treball que estava començant a efectuar amb les noves tecnologies i els blogs, així com amb nous programes electrònics, per després fer-ne ús amb els infants a les escoles (evidència 42).
Només vaig requerir del primer curs, però, per començar-me a adonar de com s'havia ampliat el meu PLE a través de l'aprenentatge de noves eines de la Web 2.0, tot expressant un canvi fonamental que si no s'hagués iniciat hauria perdut una oportunitat molt bona per aprendre (evidència 43): "He passat de tenir una perspectiva de l’educació més tradicional a una altra molt més innovadora. Abans li donava molta més importància a la pissarra, al paper i al llibre i al professor com a única font de coneixement. En canvi, ara, li dono molta més importància a les TIC i que els nens siguin els vertaders protagonistes del seu aprenentatge".
Així, malgrat que al primer i al segon curs em vaig adonar de que havia experimentat un canvi en la meva forma de concebre la competència tecnològica, no va ser fins a tercer que vaig abandonar la meva mirada tant innocent cap a les noves tecnologies, per començar a tenir en compte "els valors i contravalors que es poden amagar darrere de qualsevol pel·lícula, conte, enllaç d'Internet, producció de qualsevol mitjà de comunicació de masses" (evidència 44). Un exemple que demostra l'adquisició d'una mirada més crítica entorn les noves tecnologies i la seva aplicació a l'aula d'infantil, el podem trobar en una reflexió que vaig realitzar sobre la pel·lícula Ice Age (evidència 45). També, en una reflexió sobre el software multimèdia educatiu al quart curs (evidència 46).
10) Capacitat per conèixer i aplicar les bases del desenvolupament científic i matemàtic en la primera infància. Després de fer un recorregut per les diferents entrades, només he pogut trobar una evidència que demostri que he apostat per conquerir aquesta capacitat. Es pot trobar a la reflexió final del tercer curs, concretament a una unitat didàctica que vaig elaborar i a on combinava la psicomotricitat i les matemàtiques (evidència 47). Aquesta unitat didàctica va significar un abans i un després per a la meva forma de concebre el desenvolupament científic i matemàtic en la primera infància. Gràcies a ella, vaig passar de tenir una perspectiva més tradicional envers les matemàtiques (considerant només essencial l'aprenentatge de símbols i números des d'un punt de vista merament intel·lectual i mecànic) a una altra actitud més oberta en la qual creia que el desenvolupament lògic-matemàtic també es podia desenvolupar a través de la motricitat i l'acció.
11) Capacitat per analitzar els contextos socioculturals i familiars actuals. Són diverses les mostres a l'eportafoli que reflecteixen que he hagut d'anar adquirint els coneixements necessaris per analitzar els contextos socials, culturals i familiars actuals. Especialment donar les gràcies a l'assignatura Educació Socioemocional en la Primera Infància, que a través dels sabers que em proporcionava i de la vocació del docent que la impartia perquè ho plasmés virtualment, m'ha ajudat a canviar la meva perspectiva del primer curs de família nuclear, per donar pas al segon any, a una altra a on es destaca la diversitat de famílies i les diferents característiques i maneres d'actuar de cadascuna (evidència 48 i evidència 49). De fet, una pel·lícula que em va ajudar molt amb aquest procés analític va ser Un lugar donde quedarse, la qual reflecteix molt bé el rol de les famílies actuals i els canvis que suposa per a la seva estructura tenir un fill (evidència 50). El mateix succeeix amb el llibre Quiet de Màrius Serra, el qual em va fer adonar de com conviu una família que té un fill amb necessitats educatives especials i com respon la societat envers aquesta (evidència 51). Tot aquest recorregut de conscienciació durant els tres primers cursos és el que m'ha ajudat que sigui capaç durant les pràctiques, d'analitzar la realitat sociofamiliar que hi ha i que m'hagi pogut dirigir a les famílies sense cap tipus de problema (evidència 52).
12) Capacitat per analitzar la realitat des d'una perspectiva sistèmica i integradora. Als diferents escrits reflexius, també he deixat constància de com he anat conquerint una mirada de la realitat més sistèmica i integradora, i dels canvis produïts
Imatge pròpia
Així per exemple, durant el primer curs vaig començar per analitzar la realitat actual de l'Educació Infantil des de múltiples perspectives, tot analitzant la seva essencialitat (evidència 53), però encara em resultava dificultós pensar d'una manera tant integral. Per tant, no és fins al tercer curs que es denota un anàlisi encara més sistèmic i integrador de la realitat, quan reflecteix quins són els indicadors de qualitat (i fins i tot, els processos de canvi) de les pràctiques educatives que observava en alguna conferència, com pugui ser la de Jana Suau (evidència 54), la de Mercè Adrover (evidència 55) o la de n'Albert (evidència 56). Així mateix, el fet de que durant aquest tercer curs també hagués de reflexionar sobre una bona pràctica de centre, em va permetre aconseguir un desenvolupament més profund d'aquesta competència (evidència 57), tot adonant-me de que no es tracta d'un procés tancat, sinó que es va assolint al llarg de tota la vida (evidència 58).
13) Capacitat per analitzar i desenvolupar els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'educació infantil. Al primer curs del grau, ja reflexiono sobre els diferents tipus d'avaluació que hi ha i del com m'agradaria avaluar com a mestra (evidència 59). Tanmateix, em plantejo si el currículum és una maledicció o una bendició (evidència 60). Això no obstant, són entrades en les quals es demostren simplement, sabers adquirits. Per tant, no es troben evidències que reflecteixin que sóc capaç d'analitzar i desenvolupar els objectius, continguts i criteris d'avaluació del currículum de l'etapa d'infantil fins els dissenys i programacions d'activitat que he d'efectuar i aplicar a contextos reals tant al primer com al segon cicle. De fet, així ho confirmo la primera vegada que faig una proposta (evidència 61): "he pogut gaudir de dissenyar la meva primera sessió d'aula a l'escoleta de Can Cantó, i a més, tots els aspectes que això comporta: planificar, intervenir i avaluar". Malauradament, en les primeres pràctiques encara denoto cert nerviosisme envers aquesta capacitat, i no és fins al segon Pràcticum, que demostro una mica de més capacitat i seguretat en l'aplicació dels objectius, continguts i criteris d'avaluació de l'etapa d'infantil, possiblement sent la pròpia reflexió sobre la pràctica, la responsable de l'adquisició d'aquesta confiança (evidència 62).
14) Capacitat per analitzar des d'una visió crítica i constructivista els models organitzatius i contextos educatius actuals. Si es fa un recorregut per l'eportafoli que he anat construint durant aquests 4 anys, es poden trobar evidències que demostren com he anat evolucionant i adquirint una mirada més crítica i constructivista envers els models i contextos educatius actuals. Així, al primer curs podem trobar un vídeo en anglès a on reflexiono com a futura mestra envers els models educatius tradicionals i els actuals (evidència 63), però no és fins a tercer que vaig una mica més enllà i confecciono un DAFO per analitzar aquells elements que des del meu criteri, s'haurien de tenir en compte a la meva aula i centre de pràctiques (evidència 64), tot demostrant-se l'adquisició d'una mirada més crítica i constructivista. També, no és fins aquest any que reflexiono sobre com és el dia a dia a una aula, la seva organització del temps i de l'espai,... (evidència 65). Malauradament, no és fins a l'últim curs, que a part d'analitzar els models organitzatius i contextos educatius actuals, m'adono que aquell que s'elegeixi influenciarà en la motivació dels docents i dels aprenents davant les diverses situacions d'aprenentatge (evidència 66).
15) Capacitat per interpretar i analitzar les lleis educatives de manera crítica. Al primer i al quart curs es poden trobar dues evidències que demostren el desenvolupament d'aquesta capacitat. Per una banda, a la tercera setmana del primer any del grau, reflexiono sobre les lleis educatives com un repte per aconseguir la qualitat de l'educació, fent un recorregut per aquelles més importants (evidència 67), encara que d'una manera molt teòrica i poc profunda. Per una altra banda, a l'últim curs, ja denoto que tinc més habilitat en la temàtica i un punt de vista més crític, i reflexiono i analitzo fins i tot, quina repercussió han tingut les noves tecnologies a la legislació educativa (evidència 68).
16) Capacitat per reconèixer el desenvolupament evolutiu i les necessitats dels infants en la primera infantesa. Reconèixer el valor i el procés evolutiu de l'activitat lúdica i espontània com a element clau de l'aprenentatge.
Imatge pròpia
Al primer curs, ja analitzava quines són les necessitats dels infants del primer i del segon cicle, tot destacant el joc com un motor clau per al seu aprenentatge i desenvolupament integrals (evidència 69). Així mateix, també destacava en la mateixa publicació, la importància de fomentar a tots els nivells el desenvolupament dels nens i nenes i de creure amb les seves pròpies possibilitats. Això no obstant, no és fins a segon que evoluciono envers aquesta capacitat, i m'adono que si no es respecta el ritme i el desenvolupament i la motivació de les criatures, l'aprenentatge no es pot assolir (evidència 70). Per finalitzar, al tercer curs ja es denota que tinc aquesta competència més assolida, i l'incorporo a la meva definició d'escola i de mestra ideal, i per tant, com a un repte de futur (evidència 71).
17) Capacitat per reconèixer i analitzar els eixos clau del desenvolupament socioemocional adquirint estratègies per afavorir la regulació i l'expressió de les emocions. Des de la meva perspectiva, durant el primer curs, la temàtica de les emocions encara era un tema bastant ocult per a mi i no reflexionava envers aquestes. Per tant, no es pot parlar del desenvolupament de la competència socioemocional i de l'adquisició de les seves estratègies fins al segon curs, gràcies a l'assignatura Educació Socioemocional (evidència 72 i evidència 73). Va ser a partir d'aquest moment, quan expressava la importància de treballar les emocions a l'escola, començant per reconèixer-les a un mateix (evidència 74). També, quan vaig adonar-me de la gran quantitat de beneficis que suposaven per a l'individu, i que s'havia de partir per descobrir el propi autoconcepte (evidència 75) i per aprendre a posar nom a les emocions (evidència 76). Per tant, el segon any va ser clau per començar a analitzar els eixos del desenvolupament socioemocional i per adquirir-ne estratègies (evidència 77): "Cada dia vaig aprenent una mica més sobre les emocions i la forma en què hi ha que afrontar-les en la vida. Això no obstant, encara em queda molt per aprendre i tota una vida per comprendre’n el seu funcionament, però a través d’anar provant i fallant ho aconseguiré".
Això no obstant, cal tenir molt present que això no significa que d'una forma o altra no les tingués en compte a la resta de cursos posteriors. De fet, es podria dir que gràcies a l'enriquiment que vaig obtindre al segon any, durant els següents cursos plasmava les meves emocions i la dels demés, sense gairebé adonar-me'n, i especialment durant les pràctiques (evidència 78): "Dir que un cop que m'he trobat dins l'escola, s'han succeït en mi una gran quantitat d'emocions i sensacions, convertint-me en una mena de -batut de maduixa vivent-".
18) Capacitat per identificar l'evolució del llenguatge en la primera infància, saber identificar possibles disfuncions i vetllar per l'evolució correcta.
Imatge pròpia
D'aquesta competència no se'n troben moltes evidències al respecte, però en podem trobar alguna referència a primer. En una entrada d'aquest últim (evidència 79), s'expressa quines són les fases del desenvolupament del llenguatge en els infants i una experiència real de diagnòstic per descobrir la fase d'escriptura d'una nena. Això no obstant, no és fins tercer que demostro una certa evolució envers aquesta capacitat i a on es pot trobar l'anàlisi del cas d'una criatura amb retràs en l'aprenentatge del llenguatge amb distintes mesures per tal de solucionar-ho (evidència 80). Per tant, a primer mostro que sóc capaç d'identificar l'evolució del llenguatge en infants, però no és fins tercer que adquireixo certa maduresa i vetllo per la seva evolució correcta.
